(grc) Θεογονία | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Hesíode |
Llengua | grec eòlic i grec àtic |
Creació | segle VII aC |
Dades i xifres | |
Tema | mitologia grega |
Gènere | poesia narrativa |
Personatges | |
Lloc de la narració | Grècia |
Representa l'entitat | Hesíode |
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega. És discutit si ha de ser datada en el segle vii aC o en el segle VIII aC. L'obra narra l'origen del Cosmos i el llinatge dels déus de la mitologia grega, fins llavors propagada per mitjans orals. Escrita en primera persona, reflecteix l'afany d'Hesíode per «pensar» en el món segons categories essencials. És una de les obres clau de l'èpica grecollatina. La Teogònia va servir per a fonamentar el treball posterior d'Hesíode, més moralista i pensat com una guia practica per la vida diària, on explica la justificació divina del treball, dins un àmbit conceptual, on el diví és entès com el fonament de la realitat, però sols en la mesura que la seva presència i realitat es verifiquen cada dia en l'avenir del món. A diferència dels textos homèrics, la Teogònia és escrita per a ser llegida com una revelació feta a l'autor per les Muses del Mont Helicó, història que forma la primera part del text. Els relats de la Teogònia apareixen escrits en resposta a l'excessiva humanització dels déus de la tradició homèrica. La genealogia de vegades contradiu altres fonts mitològiques.